EL RETORN DEL MUSCLO DE RIU AL FLUVIÀ

Sin título

Exemplars de nàiade (Unio aleroni) del riu Brugent. Foto: MINUARTIA.

Les nàiades o musclos de riu són una de les espècies més singulars i alhora més amenaçades de la nostra fauna d’aigua dolça. Però fa dues dècades, eren un element comú en molts rius i llacs catalans però, degut a la destrucció dels ecosistemes fluvials dels darrers anys, han patit una forta regressió al nostre país i arreu d’Europa.
L’any 1992 fou localitzada al riu Ser (alfuent del Fluvià) una població de la nàiade Unio elongatulus aleroni, espècie que es creia extingida a Catalunya i que va ser protegida per l’Ordre de 23 novembre de 1994.

CARACTERÍSTIQUES DE LA NÀIADE
La nàiade o musclo d’aigua dolça és una conquilla moderadament sòlida, de contorn el·líptic o romboïdal. El seu color és d’un bru clar, amb nacre brillant. S’ha calculat que la població del riu Ser és d’uns 5.000 exemplars.

Hàbitat de la nàiade (Unio aleroni) al riu Ser (afluent del Fluvià, Garrotxa). Foto: MINUARTIA.

DISTRIBUCIÓ I HÀBITAT
La distribució històrica de la nàiade ha estat sempre molt limitat a la zona de l’extrem nord-est de Catalunya, entre les conques fluvials de les Corberes (Rosselló) i la Tordera (Barcelona). A diferència del què ha succeït al nord de les serralades alpines europees, a la regió mediterrània l’aïllament i l’antiguitat de les conques del Tec, la Tet, la Muga, el Fluvià i el Ter ha propiciat l’especiació, és a dir, ha evolucionat creant una espècie genèticament diferenciada de l’europea.

L’espècie es considerava extingida a Catalunya fins que el 1992 fou localitzada la població del riu Ser. Posteriorment s’han localitzat altres poblacions disperses, sempre molt localitzades i sovint ubicades en rescloses o canals.

S’ha identificat les següents poblacions:
• Conca del Fluvià: una població al Ser i tres al Fluvià, és aquesta població la més nombrosa de totes les poblacions trobades fins avui.
• Conca del Ter: una població al Brugent i al Llémena
• Conca de la Tordera: una població a la Riera de la Belladona
• Conca del Llobregat: una població a la conca alta del riu i una altra a la riera de Merlès

Aquesta espècie és característica del curs mitjà i baix dels rius de les conques fluvials de la Catalunya nordoriental, amb aigües netes i boscos de ribera autòctons. Els adults viuen en indrets rics en nutrients, semienterrats en la sorra fina, llims o talussos laterals del riu. A diferència de la resta de nàiades europees, l’espècie presenta un comportament peculiar, doncs freqüentment se la localitza als talussos del bosc de ribera, tant entre les arrels dels arbres (principalment de vern) com en galeries excavades per ella mateixa. Al fons del riu es troba amb menys freqüència
CICLE BIOLÒGIC
La importància ecològica de les nàiades en els ecosistemes fluvials rau en la posició clau que ocupen dins l’ecosistema, s’alimenten del plàcton de l’aigua i alhora són un biofiltre essencial ja que són un eficaç mecanisme natural de depuració de les aigües fluvials.
El cicle vital d’aquesta espècie és una de les seves singularitats:

Cicle biològic de la nàiade (Unio aleroni). Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge (Llobet, 1998) a partir de dades de MINUARTIA (1995)

PROBLEMÀTICA ACTUAL
Les causes de la regressió dels bivalves unionoides arreu d’Europa són les notables agressions que pateixen els cursos fluvials. Així, en tractar-se d’animals filtradors de
llarga vida, les nàiades resulten bons indicadors de l’estat general d’un riu o llac, doncs són molt sensibles tant a les pertorbacions mecàniques (extracció d’àrids, destrucció de lleres i ribes…) com físicoquímiques (abocament d’aigües residuals) que puguin
malmetre la qualitat de l’aigua o els sediments. A més, la seva dependència dels peixos com a elements de dispersió de les larves, les fa molt vulnerable si hi ha una disminució de la fauna piscícola.

EL PROJECTE D’ESTUDI I RECUPERACIÓ ALS RIUS FLUVIÀ I SER A LA ZONA VOLCÀNICA.

El Projecte d’Estudi i Recuperació de la nàiade al PNZVG neix l’any 1993 per iniciativa del Parc Natural. Des d’aleshores, s’estan portant a terme diferents actuacions de consolidació i ampliació de les zones de població del mol·lusc fins al dia d’avui.
Cal destacar la importància d’aquests tipus de projectes on la recuperació d’una espècie s’erigeix com a bandera per a la restauració d’un hàbitat en el seu conjunt. Així, el projecte de recuperació de la nàiade (Unio aleroni) requereix una tasca paral·lela d’eliminació d’impactes existents i millora de la qualitat de l’aigua i de la vegetació de ribera, afavorint així la recuperació de tot l’ecosistema fluvial a l’entorn del Fluvià.

 

Font: MINUARTIA, Estudis Ambientals. 1993. Pla d’estudi i recuperació de les nàiades              (Unio elongatulus aleroni) del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
MINUARTIA, Estudis Ambientals. 1995 a 2002. Seguiment del projecte d’estudi i                recuperació de les nàiades (Unio aleroni) de la Zona Volcànica de la Garrotxa.                    Informes anuals inèdits.

Deixa un comentari