EL RIU BORRÓ, EL DESCONEGUT

Ahir vam fer una ruta d’exploració per un dels afluents del Fluvià que habitualment passen més desapercebuts: el riu Borró. Per regle general, el Borró només és conegut pel fet de creuar-lo amb vehicle pel pont que el travessa a la carretera entre Besalú i Olot. A una alçada considerable sobre el riu, fet que comporta que ni el veiem. En la nostra ruta pel Fluvià, en la DESCOBERTA COMPLETA, el creuem a peu i aleshores la gent ja en té una visió més propera:

En aquest punt podeu veure els petits saltants d’aigua que s’han construït per tal que els peixos el puguin remuntar. Ens trobem a pocs metres de la seva confluència amb el Fluvià.

El nostre propòsit era explorar una possible ruta per remuntar el riu i apreciar els secrets que amaga.

Abans que res, presentem-lo: es tracta d’un riu de 14 km de longitud, que neix als peus del Bassegoda, a l’Alta Garrotxa, a  930 m. d’alçada, i que va a desembocar al Fluvià entre Argelaguer i Besalú. La seva principal peculiaritat és que, igual que el Llierca, part de les seves aigües es filtren, passen subterràniament sota el Fluvià! i van a parar a l’estany de Banyoles. D’aquesta manera es produeix un transvasament natural entre conques fluvials. També cal destacar que el llit del riu sovint mostra vetes de la formació de guixos de Beuda.

Des de bon començament se’ns va fer evident que la ruta de remuntada a peu, si bé possible, era d’una extrema dificultat. Les vores estan completament embardissades i el riu presenta trams molt profunds, ens arribava l’aigua fins al pit. I això en ple mes d’agost d’un estiu que ha plogut poc!!! Sempre hi ha la possibilitat de seguir-lo per les carreteres laterals, però aquestes passen a una alçada considerable sobre el riu, cosa que fa que el perdem totalment de vista. És un riu que queda totalment encaixonat. Així és que va optar per fer incursions en diversos punts en que el riu era accessible, i anar així als indrets més significatius.

El primer lloc destacable és el pont de l’antiga carretera general, on vam poder apreciar que el riu tornava a presentar profunditats notables:

Però el nostre punt d’interès principal es trobava uns 3 km. més amunt, a prop de Sales de Llierca. És l’anomenat Sistema de les Bores del Borró. Un sistema de coves i grutes, d’uns 1.300 m. de recorregut, format per calcàries i guixos que recull aigua de diversos punt i que desemboca al Borró. En el següent mapa podeu veure el conjunt de coves i corrents subterranis (vegeu més informació a Espeleo Index, el mapa és gentilesa seva). Hem marcat amb vermell el recorregut que es pot fer sense dificultat.

L’accés a les grutes, des del poble de Sales de Llierca es fa pel llit del riu. Com podeu veure, l’aigua a l’açada de Sales de Llierca s’ha filtrat i el riu presenta aquest aspecte:

Només escadusserament apareix alguna bassa:

Vam arribar a la Bora de Can Bellús, que és la més accessible per als no iniciats a l’espeleologia i la que no presenta cap dificultat. De l’entrada sortia un fort corrent d’aire fred, fet que agrairem en aquesta època de l’any:

El recorregut interior és d’una gran bellesa i impossible de transmetre en les fotografies, us en posem algunes de mostra. Hi podreu observa punts brillants de les formacions calcàries, algunes en forma de cristalls i també la lluïssor somorta de les vetes de guix.

En algun punt el pas és bastant estret:

En sortir explorarem encara les entrades a dues bores més, però aquestes ja presentaven una dificultat de nivell superior, que no us recomenem d’intentar si no sous experts:

En sortir de les coves, descendirem pel riu fins a trobar el punt on recupera l’aigua. El pas de la zona de filtratge a la d’aflorament és sobtada.  La següent fotografia està presa des del pedregar del llit del riu, mentre que a davant, com podeu veure, l’aigua ja flueix amb abundància:

Per acabar el recorregut us hem de recomanar el poble de Sales de Llierca. És esmentat ja al s. X, amb referències al castell de Sales:

Fotografia treta de Wikipedia

Fotografia original de la Wikipedia

L’indret també és esmentat amb el nom de Lizerca, referit al riu Llierca. L’església de Sant Martí presenta una façana barroca molt interessant. I pel terme es troben escapades tot un seguit d’ermites.

Però un altre dels aspectes interessants del poble és que es pot apreciar clarament la línia de confluència entre la formació geològica dels Pirineus (eocè inferior-mitjà) i la serralada transversal (eocè mitjà). En el mapa geològic següent podeu observar la situació exacta del poble de sales (indicador cercle vermell) i la diferenciació entre les dues formacions geològiques, Pirineus (en taronja i rosat fosc) i la Serralada transversal (verd clar). La línia negra entre ambdues indica l’encavalcament entre elles.

Model 3D generat a partir de la cartografia de l'ICGC

Model 3D generat a partir de la cartografia de l’ICGC

Acabarem la sortida amb el convenciment que aquest oblidat afluent del Fluvià constitueix també un dels escenaris de primer ordre  que ens ofereix la conca del Fluvià. Ens queden encara altres indrets del Borró per descobrir, però amb els que us hem presentat, queda clar que és un dels llocs principals d’atractiu, riquesa fluvial, històrica i geològica de la conca. Malauradament no es pot fer un recorregut per l’interior del riu. Però estem a la vostra disposició per guiar-vos en qualsevol dels magnífics indrets del riu que volgueu explorar.

 

Deixa un comentari