TRIOPS a ESPOLLA aquest cap de setmana!

SABEU QUÈ SÓN ELS TRIOPS? 

Sabeu que són misteriosos animals prehistòrics que apareixen i desapareixen, sovint durant uns quants anys?

CAM00201

Potser alguns n’heu sentit parlar, potser també heu sentit parlar dels misteriosos estanys d’Espolla, que apareixen sobtadament per aigües que brollen del terra. A la nostra web hi trobareu diverses informacions sobre aquest espai natural i l’estrany comportament de les aigües subterrànies de la conca del Fluvià a Besalú. Continua llegint

CICLE DE XERRADES EN MOTIU DE L’EXPOSICIÓ SOBRE EL RIU FLUVIÀ

En motiu de l’exposició “El Fluvià, tres comarques i un riu” que s’inaugurarà en breu i que serà itinerant, iniciant-se a Olot i més tard traslladant-se a Banyoles, s’ha organitzat un cicle de tres xerrades on es parlarà d’aspectes concrets i genuïns que fan del Fluvià un riu únic per la seva geologia volcànica, la seva història lligada amb la cultura grega d’Empúries i Roma, els seus misteris subterranis que donen origen a l’estany de Banyoles i per la seva rica fauna que es reuneix a la seva desembocadura on, juntament amb el riu la Muga, creen els Aiguamolls de l’Empordà.

Xerrada “Mirada geogràfica i integral al riu Fluvià”

22/02/2017 – 17:30
Activitat gratuïta    lloc: Sala d’actes de l’Hospici   c/ Hospici, 8

Carles Bayés Bruñol, llicenciat en geografia per la Universitat de Girona, pronunciarà la xerrada “Mirada geogràfica i integral al riu Fluvià”. A continuació oferirà una visita guiada a l’exposició “El Fluvià, tres comarques i un riu”, de la Sala Oberta del Museu de la Garrotxa.

Organitza: Aules de Difusió Cultural de la Garrotxa.

Xerrada “Fluvià aigües amunt. Una visió literària del tram alt del riu”

01/04/2017 – 18:00
Entrada gratuïta  lloc: Sala d’actes de l’Hospici   c/ Hospici, 8

Domènec Moli pronunciarà la xerrada “Fluvià aigües amunt. Una visió literària del tram alt del riu”.

Xerrada “La qualitat ambiental de l’aigua del Fluvià. Abans i ara”

06/05/2017 – 18:00

Entrada gratuïta     lloc: Can Trincheria  c/ Sant Esteve, 29

Francesc Canalias, director del Consorci SIGMA pronunciarà la xerrada “La qualitat ambiental de l’aigua del Fluvià. Abans i ara”.

Activitat amb interpretació al llenguatge de signes.

CICLE DE CONFERÈNCIES SOBRE OLOT I COMARCA

XIa edició del cicle de xerrades del PEHOC Ha començat la XIa edició del cicle de conferències organitzades pel Patronat d’Estudis d’Olot i Comarca PEHOC per aquest 2016-17. Enguany consta de 9 ponències de tots els àmbits històrics on fins i tot, s’aborden problemàtiques actuals.

Nosaltres us destaquem les tres xerrades més vinculades amb el riu Fluvià tot i que us recomanem assistir a tot el cicle complert.

aquí

Agenda del cicle de conferències del PEHOC

Us deixem l’agenda completa de conferències aquí per saber totes les conferències programades durant el cicle

Més informació aquí: PEHOC

Xerrada “Olot és un model de planificació? Olot com a puzle urbà”

9/12/2016 – 19:00

Entrada gratuïta   lloc: Arxiu Comarcal de la Garrotxa Plaça del Puig del Roser, 1

L’historiador i tècnic de l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa Xavier Puigvert, tractarà en la conferència “Olot és un model de planificació? Olot com a puzle urbà?” del creixement de la ciutat en els darrers segles.

Xavier Puigvert és autor de diversos llibres sobre la història d’Olot i d’altres temes i serà presentat per Francesc Llop, membre de la junta del PEHOC.

Xerrada “El Fluvià és més que l’aigat? El riu com a eix vertebrador de la comarca”

10/03/2017 – 19:00
Entrada gratuïta   lloc: Arxiu Comarcal de la Garrotxa Plaça del Puig del Roser, 1

Laura Puigbert pronunciarà la xerrada ”El Fluvià és més que l’aigat? El riu com a eix vertebrador de la comarca”. Activitat inclosa dins el cicle  ”9 perspectives sobre Olot i la Garrotxa”.

Organitza: PEHOC

Xerrada “Com ens hem de mirar el paisatge? Els elements del paisatge comarcal”

14/04/2017 – 19:00
Entrada gratuïta

El director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya, Joan Nogué, oferirà la xerrada ”Com ens hem de mirar el paisatge? Els elements del paisatge comarcal”. Activitat inclosa dins el cicle “9 perspectives sobre Olot i la Garrotxa”.

Organitza: PEHOC

EL RETORN DEL MUSCLO DE RIU AL FLUVIÀ

Sin título

Exemplars de nàiade (Unio aleroni) del riu Brugent. Foto: MINUARTIA.

Les nàiades o musclos de riu són una de les espècies més singulars i alhora més amenaçades de la nostra fauna d’aigua dolça. Però fa dues dècades, eren un element comú en molts rius i llacs catalans però, degut a la destrucció dels ecosistemes fluvials dels darrers anys, han patit una forta regressió al nostre país i arreu d’Europa.
L’any 1992 fou localitzada al riu Ser (alfuent del Fluvià) una població de la nàiade Unio elongatulus aleroni, espècie que es creia extingida a Catalunya i que va ser protegida per l’Ordre de 23 novembre de 1994.

CARACTERÍSTIQUES DE LA NÀIADE
La nàiade o musclo d’aigua dolça és una conquilla moderadament sòlida, de contorn el·líptic o romboïdal. El seu color és d’un bru clar, amb nacre brillant. S’ha calculat que la població del riu Ser és d’uns 5.000 exemplars.

Hàbitat de la nàiade (Unio aleroni) al riu Ser (afluent del Fluvià, Garrotxa). Foto: MINUARTIA.

DISTRIBUCIÓ I HÀBITAT
La distribució històrica de la nàiade ha estat sempre molt limitat a la zona de l’extrem nord-est de Catalunya, entre les conques fluvials de les Corberes (Rosselló) i la Tordera (Barcelona). A diferència del què ha succeït al nord de les serralades alpines europees, a la regió mediterrània l’aïllament i l’antiguitat de les conques del Tec, la Tet, la Muga, el Fluvià i el Ter ha propiciat l’especiació, és a dir, ha evolucionat creant una espècie genèticament diferenciada de l’europea. Continua llegint

VULCANISME I RIU a Sant Joan les Fonts

L’ajuntament de Sant Joan les Fonts ha creat una nova marca turística per promocionar el municipi: “Sant Joan les Fonts, Vulcanisme i natura“. Amb aquest nom es pretén donar a conèixer turísticament un municipis garrotxí amb un elevat interès cultural i natural.

Des de Discovering Fluvià els felicitem per la iniciativa i hi donem el nostre suport. De fet, difondre el patrimoni natural i cultural que s’aplega al voltant del riu fluvià és el nostre objectiu i el nostre dia a dia. Ho anem fent de mica en mica a la nostra web (accedeix-hi), però sobretot a través de les rutes sobre el territori. Sant Joan és un dels punts destacats, però el Fluvià en té molts d’altres que creiem que val la pena conèixer. Des de Besalú a les tranquiles aigües de Vilacolum, dels estanys d’Espolla a l’església Sant Miquel de Fluvià, des del Salt de la Faja al castell d’Arenys d’Empordà…

Entre el patrimoni cultural de Sant Joan hi sobresurt l’església monacal romànica, el pont medieval, l’estada de Juvinyà, el patrimoni industrial,… I pel que fa al patrimoni natural hi trobem unes magnifiques perspectives de les diferents colades que han anat passant pel municipi, uns paratges sorprenents,… Però sobretot, nosaltres volem destacar el darrer actor que ha modelat tot aquest paisatge:

EL RIU FLUVIÀ! Desitgem molta sort al poble de Sant Joan,  nosaltres també hi aportarem el nostre granet de sorra.

L’ESPÈCIE DE RATPENAT MÉS GRAN D’EUROPA VIU A LA CONCA DEL FLUVIÀ

Des del 2012 que es vénen observant al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i més concretament dins la Fageda d’en Jordà, els únics exemplars de ratpenat gran a tot Catalunya.  Al 2012 es varen comptabilitzar uns 15 exemplars, avui 3 anys més tard, i a falta d’un cens exhaustiu, es creu que aquesta xifra pot haver augmentat gràcies a la proliferació de caixes-niu especials per aquests mamífers.

Distribució del Ratpenat gegant europeu (Nyctalus lasiopterus)

Les últimes investigacions han revelat que aquests nòctuls, que poden arribar a fer 50 centímetres amb les ales esteses, es desplacen fins a la zona de l’Estany de Banyoles a la recerca de menjar.
“Cada nit surten i fan 20 quilòmetres en línia recta per caçar papallones i algun ocell; després tornen al cap d’unes hores al seu refugi habitual”, explica el cap de l’àrea de Biodiversitat del Centre

Continua llegint

OBRES A L’ESGLÉSIA DE SANT FRANCESC AL VOLCÀ MONTSACOPA

montsacopa

vista aèria del volcà Montsacopa

Des de finals de febrer s’han portat a terme les obres de remodelació de l’església de Sant Francesc al cim del volcà Monstacopa, l’objectiu és remodelar tota la façana exterior molt degradada pel pas dels segles, i a més, donar-li un ús de cara al turisme.

L’Ajuntament d’Olot obrirà properament un concurs per a obrir un servei de bar en una part de la mateixa església.

Continua llegint

CABAL DEL FLUVIÀ DURANT EL MES DE FEBRER… i la relació amb les aigües subterrànies.

El cabal del riu a l’estació de control d’Olot s’ha mantingut molt estable durant aquest darrer mes. Amb un cabal de 0.1 m3/s i una alçada del riu de 0,4 cm. Només puntualment hi va haver una pujada puntual el dia 14, assolint uns nivells de 0,7 m3/s i un nivell de 17 cm.

Tot i que el cabal és baix, com a conseqüència de la poca pluviositat dels darrers mesos, en la sortida del passat cap de setmana vam poder constatar que el nivell hídric general dels entorn del riu és bastant elevat. Vam trobar un terreny molt humit (fins hi tot amb bassals a les terrasses fluvials 1 i 2), els afloraments d’aigua laterals eren abundants, i les rieres baixaven generoses.

De fet, més enllà del sensacionalisme d’alguns mitjans de comunicació, hem de tenir en compte que el nivell d’aigua superficial del riu només és una part del conjunt hídric de la conca. A grans trets podrien dir que aquest està format per les aigües superficials, les atmosfèriques i les subterrànies. Aquestes darreres constitueixen la part més important de tot el conjunt d’aigua d’una conca fluvial, més del 90%. Us recomanem una pàgina  web on es resumeix el llibre Ciencias de la Tierra  – Una Introducción a la Geología Física, d’Edward J. Tarbuck, Frederick K. Lutgens on s’aprofundeix en el funcionament del cicle de l’aigua: Ruta geològica. Us adjuntem unes imatges extretes d’allà per veure gràficament la proporció entre les aigües superficials i les subterrànies. Els tres esquemes corresponen als  diferents tipus d’aqüífers que es troben al llarg d’un mateix curs fluvial:

nivell freàtic

 

 

XXIè CENS D’OCELLS AQUÀTICS HIVERNANTS (Pla de l’Estany i illa de Fares al Fluvià)

Cada mes de gener, s’organitza el cens d’aus aquàtiques a les zones humides. A la zona del Pla de l’Estany aquests censos estan organitzats per Limnos però no serien possibles sense la col·laboració de tots els participants, ja que és una activitat basada totalment amb el voluntariat ambiental.

En el cens de l’illa de Fares al sector de la Garrotxa el cens l’ha coordinat l’Associació de naturalistes de la Garrotxa (ANGx). Han participat 6 persones en el cens.

Continua llegint

X SEMINARI DE PATRIMONI NATURAL DE LA GARROTXA

Des de la DelegacióCartell-X-Seminari de la Garrotxa de la Institució Catalana d’Història Natural, estan preparant la desena edició del Seminari sobre patrimoni natural de la comarca de la Garrotxa que se celebrarà a Olot el proper dissabte dia 27 de febrer de 2016. El seminari es planteja com a sessió oberta, on tots els estudiosos i afeccionats que ho desitgin puguin presentar el resultat dels treballs que s’estan realitzant a la comarca de la Garrotxa sobre Història Natural.
 
Aquest any hi haurà la presentació d’11 comunicacions relacionades amb la climatologia, la geologia, la botànica i la zoologia. Aquest any hi ha la presentació de dos estudis sobre la vulcanologia garrotxina 

Continua llegint

PROTESTES PER UNA GRANJA DE PURINS A PALAU DE SANTA EULÀLIA

El projecte d’instal·lar una nova granja de porcs a Palau de Santa Eulàlia ha despertat l’oposició de veïns, Ajuntament i entitats , agrupades sota la plataforma “Salvem Pellingarda”. Es queixen per la contaminació amb purins,  d’un territori ja molt sobrecarregat de granges de porcs.

El fet és que l’Alt Empordà concentra un 13,6% de la població de porcs de tot Catalunya, havent-hi 3 vegades més porcs que habitants.

RECUPERACIÓ DE DUNES AL MARGE SUD DEL FLUVIÀ

Aquesta setmana han finalitzat els treballs de recuperació d’hàbitats dunars a la banda dreta de la desembocadura del Fluvià. Els treballs han estat patrocinats per la Diputació de Girona i una entitat financera, i s’ha actuat sobre una superfície d’1,2 hectàrees de titularitat pública.

La zona on s’ha realitzat l’actuació es localitza entre la gola actual del Fluvià i la seva desembocadura històrica. Vegeu el MAPA a continuació: Continua llegint

NOU SERVEI DE DISCOVERING FLUVIÀ

Des de DISCOVERING FLUVIÀ us donem la benvinguda al nou espai de NOTÍCIES relacionades amb el Fluvià i el seu entorn.

El nostre desig és donar a conèixer aquest gran entorn natural de 1250 km2 per tal que en pugueu gaudir, al mateix temps que aprenem a respectar la natura. Per això, més enllà de les rutes que us oferim, volem també obrir un espai d’informació sobre el riu i tot el que hi Continua llegint

VESSAMENT A UN TORRENT A BEGUDÀ

Fa uns quinze dies una empresa càrnica de Begudà (Garrotxa) ja va alertar d’un possible vessament incontrolat al torrent del Riot, afluent del riu Toronell, i aquest passat dia 1 de febrer l’ACA ha iniciat l’extracció del vessament que podia haver seguit el curs i arribar al Toronell que a Castellfollit de la Roca, desemboca al riu Fluvià.

Ara s’està analitzant la substància per determinar si és o no tòxica.

Per ampliar la informació aquí: Diari de Girona – Vessament a Begudà