TRIOPS a ESPOLLA aquest cap de setmana!

SABEU QUÈ SÓN ELS TRIOPS? 

Sabeu que són misteriosos animals prehistòrics que apareixen i desapareixen, sovint durant uns quants anys?

CAM00201

Potser alguns n’heu sentit parlar, potser també heu sentit parlar dels misteriosos estanys d’Espolla, que apareixen sobtadament per aigües que brollen del terra. A la nostra web hi trobareu diverses informacions sobre aquest espai natural i l’estrany comportament de les aigües subterrànies de la conca del Fluvià a Besalú. Continua llegint

CICLE DE XERRADES EN MOTIU DE L’EXPOSICIÓ SOBRE EL RIU FLUVIÀ

En motiu de l’exposició “El Fluvià, tres comarques i un riu” que s’inaugurarà en breu i que serà itinerant, iniciant-se a Olot i més tard traslladant-se a Banyoles, s’ha organitzat un cicle de tres xerrades on es parlarà d’aspectes concrets i genuïns que fan del Fluvià un riu únic per la seva geologia volcànica, la seva història lligada amb la cultura grega d’Empúries i Roma, els seus misteris subterranis que donen origen a l’estany de Banyoles i per la seva rica fauna que es reuneix a la seva desembocadura on, juntament amb el riu la Muga, creen els Aiguamolls de l’Empordà.

Xerrada “Mirada geogràfica i integral al riu Fluvià”

22/02/2017 – 17:30
Activitat gratuïta    lloc: Sala d’actes de l’Hospici   c/ Hospici, 8

Carles Bayés Bruñol, llicenciat en geografia per la Universitat de Girona, pronunciarà la xerrada “Mirada geogràfica i integral al riu Fluvià”. A continuació oferirà una visita guiada a l’exposició “El Fluvià, tres comarques i un riu”, de la Sala Oberta del Museu de la Garrotxa.

Organitza: Aules de Difusió Cultural de la Garrotxa.

Xerrada “Fluvià aigües amunt. Una visió literària del tram alt del riu”

01/04/2017 – 18:00
Entrada gratuïta  lloc: Sala d’actes de l’Hospici   c/ Hospici, 8

Domènec Moli pronunciarà la xerrada “Fluvià aigües amunt. Una visió literària del tram alt del riu”.

Xerrada “La qualitat ambiental de l’aigua del Fluvià. Abans i ara”

06/05/2017 – 18:00

Entrada gratuïta     lloc: Can Trincheria  c/ Sant Esteve, 29

Francesc Canalias, director del Consorci SIGMA pronunciarà la xerrada “La qualitat ambiental de l’aigua del Fluvià. Abans i ara”.

Activitat amb interpretació al llenguatge de signes.

EXPOSICIÓ SOBRE FAUNA FLUVIAL AL MUSEU DELS VOLCANS

Life Potamo Fauna és un projecte d’interès europeu a la Xarxa Natura 2000, destinat a la recuperació i conservació a llarg termini de diverses espècies amenaçades de fauna fluvial d’interès europeu.

Es duen a terme reforçaments poblacionals i millores dels hàbitats d’espècies com el cranc de riu de potes blanques o diversos mol·luscs, peixos, amfibis i tortugues aquàtiques.

En el marc d’aquest projecte s’ha realitzat aquesta exposició que pretén informar de les actuacions que s’hi porten a terme, donar a conèixer les diferents espècies autòctones i sensibilitzar sobre el perill de les espècies invasores.

S’inaugura el pròxim 5 de setembre i la inauguració oficial serà el pròxim 17 de setembre.

Més informació: Museu dels volcans

EL RETORN DEL MUSCLO DE RIU AL FLUVIÀ

Sin título

Exemplars de nàiade (Unio aleroni) del riu Brugent. Foto: MINUARTIA.

Les nàiades o musclos de riu són una de les espècies més singulars i alhora més amenaçades de la nostra fauna d’aigua dolça. Però fa dues dècades, eren un element comú en molts rius i llacs catalans però, degut a la destrucció dels ecosistemes fluvials dels darrers anys, han patit una forta regressió al nostre país i arreu d’Europa.
L’any 1992 fou localitzada al riu Ser (alfuent del Fluvià) una població de la nàiade Unio elongatulus aleroni, espècie que es creia extingida a Catalunya i que va ser protegida per l’Ordre de 23 novembre de 1994.

CARACTERÍSTIQUES DE LA NÀIADE
La nàiade o musclo d’aigua dolça és una conquilla moderadament sòlida, de contorn el·líptic o romboïdal. El seu color és d’un bru clar, amb nacre brillant. S’ha calculat que la població del riu Ser és d’uns 5.000 exemplars.

Hàbitat de la nàiade (Unio aleroni) al riu Ser (afluent del Fluvià, Garrotxa). Foto: MINUARTIA.

DISTRIBUCIÓ I HÀBITAT
La distribució històrica de la nàiade ha estat sempre molt limitat a la zona de l’extrem nord-est de Catalunya, entre les conques fluvials de les Corberes (Rosselló) i la Tordera (Barcelona). A diferència del què ha succeït al nord de les serralades alpines europees, a la regió mediterrània l’aïllament i l’antiguitat de les conques del Tec, la Tet, la Muga, el Fluvià i el Ter ha propiciat l’especiació, és a dir, ha evolucionat creant una espècie genèticament diferenciada de l’europea. Continua llegint

1a FIRA DE LES HERBES REMEIERES A LES PRESES

Quan parlem d’herbes i remeis naturals de seguida ens ve al cap la imatge de la trementinaira, un ofici exclusiu de les dones de la vall del riu La Vansa i sobretot del poble de Tuixent (Alt Urgell). Però arreu del Principat hi havia un bon coneixement de les herbes remeieres locals per utilitzar-les per cuinar i per a guarir. I la Garrotxa o n’era l’exepció.

Sin títuloAquest pròxim cap de setmana tenim la oportunitat de viure-ho al poble de Les Preses (la Garrotxa) on s’hi celebrarà la 1a Fira de les herbes remeieres.

Més informació dels actes: Programa Fira de les herbes remeieres

Continua llegint

EL CRANC DE RIU AUTÒCTON TORNA AL FLUVIÀ

UNA ESPÈCIE A PUNT DE DESAPARÈIXER
Aquests darrers anys les poblacions de cranc de riu autòcton s’han vist reduïdes i fins i tot han arribat a desaparèixer a gran part de la península. Per aquest motiu, aquesta espècie s’esmenta en el Llibre vermell de la Unió Internacional de Conservació de la Natura (UICN) com a espècie rara i vulnerable, i està inclosa com a espècie protegida en l’annex III del Conveni de Berna. Les causes d’aquesta situació són, entre d’altres:

P9280256-847x300

Cranc autòcton de potes blanques (Austropotamobius pallipes)

 – La forta expansió del cranc roig americà (Procambarus clarkii) el qual porta la malaltia infecciosa anomenada afanomicosi.
– La captura d’exemplars per part de pescadors furtius
– La contaminació de les aigües i la destrucció de l’hàbitat
– Els llargs períodes de sequera

Continua llegint

LA LLÚDRIGA CADA COP MÉS PRESENT AL RIU FLUVIÀ

La  Reserva Natural de Fauna Selvatge de l’Illa del Fluvià (o Illa de Fares) està situada entre els termes municipals de Serinyà (Pla de l’Estany), Sant Ferriol i Maià de Montcal

Illa de Fares

Illa de Fares

(Garrotxa), i va ser declarada Reserva l’any 1992. La totalitat de les finques englobades en aquesta Reserva són de titularitat pública. Rep el nom d’Illa de Fares perquè antigament havia estat una illa però amb l’acumulació de sediments portats pel Fluvià, s’ha convertit en una península d’unes 65 ha. i només en casos de grans crescudes es converteix de nou en una illa. El bon estat de conservació de l’aigua i la vegetació, així com la seva tranquil·litat, lluny de nuclis poblats, van fer que sigués l’indret escollit per a reintroduir la llúdriga als anys 90. És un indret que tot i ser de fàcil accés, no hi sovintegen les visites i això ajuda a ser un dels punts més importants de nidificació de les aus aquàtiques del tram mig del Fluvià com poden ser: el bernat pescaire, el martinet de nit, el martinet blanc, el blauet, la polla d’aigua o l’ànec coll verd. Continua llegint

L’ESPÈCIE DE RATPENAT MÉS GRAN D’EUROPA VIU A LA CONCA DEL FLUVIÀ

Des del 2012 que es vénen observant al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i més concretament dins la Fageda d’en Jordà, els únics exemplars de ratpenat gran a tot Catalunya.  Al 2012 es varen comptabilitzar uns 15 exemplars, avui 3 anys més tard, i a falta d’un cens exhaustiu, es creu que aquesta xifra pot haver augmentat gràcies a la proliferació de caixes-niu especials per aquests mamífers.

Distribució del Ratpenat gegant europeu (Nyctalus lasiopterus)

Les últimes investigacions han revelat que aquests nòctuls, que poden arribar a fer 50 centímetres amb les ales esteses, es desplacen fins a la zona de l’Estany de Banyoles a la recerca de menjar.
“Cada nit surten i fan 20 quilòmetres en línia recta per caçar papallones i algun ocell; després tornen al cap d’unes hores al seu refugi habitual”, explica el cap de l’àrea de Biodiversitat del Centre

Continua llegint